Marta Buchaca Finalista del premio a Mejor autoría teatral en catalán o valenciano de la XIII edición 2010

Plastilina no és més que un enorme interrogant. Evidentment no és una resposta, perquè la resposta no la tinc. Vaig tenir la necessitat d’escriure aquesta obra perquè d’alguna manera necessitava compartir el meu desconcert. A l’hora de parlar de la violència em sembla molt complicat parlar de casos generals: la guerra, el terrorisme... Em sembla més senzill reflexionar posant cares als protagonistes d’una història. Inventada, és clar, però molt propera a la realitat. Perquè el que importa és reflexionar sobre com pot ser que alguns adolescents es comportin de manera tan violenta. Com pot ser que molts joves es diverteixin veient vídeos violents que han gravat altres joves? Quina diferència hi ha entre el jove que gaudeix mirant un vídeo violent i el jove que ha fet el vídeo?

Plastilina, el que pretén, és que per una estona ens aturem
a reflexionar i ens preguntem «per què?». On és la línia que separa una persona normal d’un assassí? I el que és més important: com és de fina, aquesta línia?

Fragment del text publicat al número 30 de la revista (Pausa) el desembre de 2008.