Josep Zapater y Noèlia Pérez

Josep Zapater y Noèlia Pérez Finalista del premio a Mejor composición musical para espectáculo escénico de la XXI edición 2018

por Tic-tac

Tic- Tac és una producció de l’Institut Valencià de Cultura i la Diputació de València. Un espectacle musical escrit a sis mans per Carles Alberola, Pascual Alapont i Rodolf Sirera i dirigit per Carles Alberola. La música i lletra de les cançons i la direcció musical és de Noelia Pérez i Josep Zapater, i la coreografia de Cristina Fernández. Un musical sobre la necessitat de la ficció en la nostra vida, d’eixe territori màgic on els somnis es fan realitat.

Noèlia Pérez i Josep Zapater

Podríem dir que Tic-Tac ha tret el millor de nosaltres com a creadors. La primera vegada que Carles ens va parlar d'aquest projecte i ens va contar la història d'Enric, ens vam emocionar, van riure i plorar i això ha seguit passant en cada etapa del projecte. L'esperit de l'espectacle ens ha atrapat, cautivat i enamorat dia a dia, obligant-nos a ser molt exigents en nosaltres mateixos i volent donar el millor en cada cançó.

Hem begut d'una dramatúrgia meravellosa, i amb molt de respecte li hem donat un llenguatge musical al text de Carles, Pasqual i Rodolf. Hem intentat que les seues paraules quedaren reflectides en les nostres lletres i tractar les cançons, sempre, com a escenes.

La música parla des de diversos planols i de la mateixa manera que t'obliga a anar a un ritme i a una afinació, et deixa volar i et permet explicar coses que només amb paraules seria impossible.
El gran avantatge de fer un espectacle de creació és poder fer a mida la partitura i poder centrar-nos en què necessita expressar cada personatge en cada moment.

Musicalment l'espectacle es mou en tres dimensions. La realitat, la ficció i el deliri. I hem arriscat en les tres. Al món real li hem donat surrealisme dins de les direccions de cada escena, a la ficció li hem donat frescura i divertimento, fugint de qualsevol estil costumista per evocar un món contundent i gamberro on passem del liric al tecno sense cap pudor i amb tota naturalitat, per posar un exemple. I el deliri, què difícil i gratificant va ser crear-lo. Màgia, lluita, anyorança, creativitat, amor… un món ple de fantasia on havíem d'aconseguir que l'espectador descobrisca tot un imaginari irreal i que alhora el puga sentir propi.
Remarcar de tot cor que treballar colze a colze amb l'equip creatiu ha sigut imprescindible i absolutament enriquidor i cada intèrpret de l'espectacle ha estat un regal i una musa per a nosaltres. En aquest sentit portar la direcció vocal i musical era una responsabilitat molt gustosa, amb uns companys que ens han regalat veu, ànima i professionalitat. Mil gràcies.

Per a nosaltres el camí ha estat meravellós i mai ens hem sentit sols composant-lo, com el nostre Enric.

---->Dosier(PDF)