©PREMIOS MAX ORGANIZADOS POR
Un ànec ferit conviu amb altres animals al soterrani d’una casa humil, en una petita ciutat d’un petit país del nord d’Europa on sempre fa fred. Com si els ocupants de la casa, els pobres però raonablement feliços (això és, evidentment, només una opinió) membres de la família Ekdal haguessin arrencat un tros de bosc o n’haguessin inventat un per donar sortida a les seves fantasies, o als seus deliris, segons com es miri. Però, com adverteix en un moment donat l’avi Ekdal, tard o d’hora “el bosc es venja”.
Moltes ficcions, o almenys moltes de les ficcions que m’agraden –i això inclou, evidentment, les ficcions dramàtiques– consisteixen en això: una comunitat, un determinat grup humà, subsisteix obeint unes determinades regles. Bones o dolentes, han acabat configurant-se com el mecanisme que garanteix la subsistència del grup. La història comença, o almenys la història que dramàticament ens interessa, quan algú, l’altre, l’estrany, truca a la porta, observa el funcionament del grup en qüestió i, en un moment donat –sigui per malícia, sigui per ganes d’ajudar, o bé per una inquietant barreja de les dues coses– posa en qüestió aquestes regles.
A L’ànec salvatge (un Ibsen meravellós i, sorprenentment, poc conegut i encara menys representat a casa nostra), hi passa una cosa així. Algú truca a la porta i els pobres però raonablement feliços membres de la família Ekdal decideixen obrir…
Julio Manrique
Actor i director de teatre. És llicenciat en dret i ha rebut formació a l’Institut del Teatre. Entre 2001 i 2013 va ser director artístic del Teatre Romea. És membre i fundador de la productora teatral La Brutal.
En els últims anys ha participat en nombrosos muntatges, com ara Otel·lo, de W. Shakespeare, dir. Carlota Subirós; 2666, de Roberto Bolaño, dir. Àlex Rigola; European House d'Àlex Rigola; La torre de La Défense, de Copi, dir. Marcial di Fonzo Bo; Hamlet, de W. Shakespeare, dir. Oriol Broggi; Coses que dèiem avui, de Neil LaBute; Incendis, de Wajdi Mouawad, dir. Oriol Broggi; Senyoreta Júlia, de Patrick Marber, dir. Josep Maria Mestres, L'orfe del clan dels Zhao, de Ji Junxiang, dir. Oriol Broggi, o El rei Lear, de w. Shakespeare, dir. Lluís Pasqual.
Com a director escènic, destaquem American Buffalo, de David Mamet; Coses que dèiem avui, de Neil LaBute; L'hort dels cirerers, d'A. Txékhov; L'arquitecte, de David Greig (2011); Llum de guàrdia, de Sergi Pompermayer i ell mateix; Product, de Mark Ravenhill; 4 acords: Sílvia Pérez Cruz; Roberto Zucco, de Bernard-Marie Koltès; Ella y yo (concert); Pensem un desig, El curiós incident del gos a mitjanit (Premi Butaca 2015 a la direcció teatral). Darrerament ha dirigit La treva de Donald Margulies i Una altra pel·lícula, de David Mamet.
Des del 1998 també ha col·laborat intensament en cinema i en televisió, en films com 14 d'abril. Macià contra Companys de Josep M. Planes, Hijo de Caín de Julio Beltrán, i en sèries com 39 + 1, Isabel, Cites o El crac.