El suís Valère Novarina és uns dels grans «clàssics contemporanis» del teatre europeu. La seva escriptura connecta com n’hi ha poques la lúdica dimensió popular de l’art escènic amb la irreverència radical d’una poètica avantguardista. I això és així sobretot perquè per a Novarina els actors són centaures que, gràcies a la màgica simbiosi entre cos i paraula, encarnen el vertigen de l’existència humana amb una fugacitat del tot magnètica. Una gran paròdia de les convencions teatrals que alhora és explícitament una fascinant celebració del teatre, amb la seva paraula viva malgrat els buits i els abismes de la significació, i amb la presència arravatadora, monstruosa i captivadora dels actors i les actrius. Una opereta inoblidable que seria inimaginable sense el repartiment de luxe que la protagonitza.