En Sebastià és l’amo de tot. Del molí, de l’ermita, del riu.... Tot això que sembla un poblet escampat és de l’hereu Sebastià. Però tot i tenir propietats, també té molts deutes, per això decideix casar-se amb una pubilla de bona família. Tot és una estratègia per aconseguir que li retirin les hipoteques i els embargaments que té sobre els masos i les terres. Abans, haurà d’amagar la relació que té amb la Marta, una noia que treballa al molí des de fa molts anys. Per evitar més sospites en Sebastià decideix casar-la amb en Manelic, un pastor que viu a les muntanyes. En Manelic baixa de la terra alta, content, com si li hagués caigut una dona del cel. La Marta no l’estima, de moment. Ell, en canvi l’estimava abans de conèixer-la. El casament se celebra, però quan el pastor descobreix l’engany vol tornar-se’n a la terra alta. Just en aquest moment, la Marta se n’adona que amb en Manelic una vida nova és possible. Tots dos posen d’acord les seves ànimes, volen fugir, però en Sebastià els ho impedeix, desterrant en Manelic. També tanca la Marta al molí sota la vigilància dels pagesos. Apareix la Nuri, la petita dels Perdigons, amiga d’en Manelic i també de la Marta i fa per ajudarlos. Però quan la Marta és a punt d’escapar-se, altra vegada és interceptada per en Sebastià que fora de sí engega el casament amb la pubilla, oblidant-se dels deutes. La passió i la possessió vers Marta ho poden tot. Però apareix en Manelic al molí i s’enfronta amb l’amo en una baralla a mort. Finalment el pastor pot dir “He mort el llop, he mort el llop”.