En un planeta cada dia més poblat, ens sentim més sols que mai. Com petites illes errants, ens movem en cercle, evitant la quietud, en un moviment sense rumb etern i esgotador, a la recerca de l’altre que ens ha de completar, de l’autenticitat que, amb els sentits entumits, ja no sabem identificar en un món de persones solitàries i grises, i on la majoria de les nostres interaccions són virtuals. En el seu trentè aniversari, la companyia proposa un espectacle de carrer de gran format en què ressonen icònics espectacles anteriors, i que reflexiona sobre la paradoxa de la soledat a la societat actual. La companyia recupera així una característica fonamental del llenguatge que l’ha diferenciat en el panorama escènic internacional: l’ús de grans escenografies amb posades en escena espectaculars i emotives, on la dansa més arriscada contrasta amb la rotunditat de grans estructures metàl·liques.